Masters Of War

Al 1963 Bob Dylan va publicar aquesta cançó al disc The Freewheelin' amb altres cançons pacifistes com "Blowin' in the Wind". Eren els temps d'en Kennedy, la guerra del Vietnam i també temps de la por a l'holocaust d'una guerra nuclear. Havien implantat una autèntica psicosis i es construïen refugis amb queviures amb la remota esperança de que la família pogués sobreviure.

Bob Dylan va ser educat per respectar a la mort i desprès d'escriure la cançó tenia la sensació d'haver fet quelcom d'incorrecte:
"Mai havia escrit una cosa així abans. Jo no canto cançons en les que espero que la gent es mori, però no vaig poder evitar-ho aquest cop. La cançó és una mena de sacseig... una sensació de què pots fer tu? "

("I've never written anything like that before. I don't sing songs which hope people will die, but I couldn't help it with this one. The song is a sort of striking out... a feeling of what can you do?")

Però la mort no perdona els fets i les responsabilitats. Hi ha gent que ha fet molt de mal i ha causat molt de dolor, i continuarien fent-ho. No hi crec amb la pena de mort, però crec que a certs individus han de ser separats de la possibilitat de que facin mal i m'alegro quan això passa.

Ara els defensors del sistema capitalista, els de la casta, surten a glorificar un dels seus poderosos (en aquest cas no gents ocult, que ja li agradava fer-se veure). Diuen ximpleries com que Botin és un selfman del somni americà, quan ja li ve de família.

Tenim tot el dret de manifestar el nostre menyspreu i ràbia per aquesta gent i el seu món, també en el moment de la seva mort. (Ràbia: sóc conscient de la paraula i la considero adequada.)

L'11 de setembre 2014

https://www.youtube.com/watch?v=zJEjYY4TTjM
http://en.wikipedia.org/wiki/Masters_of_War