Montreal 2025
Boing 777 300 ER Air Canada.
Chapelle Notre-Dame-Bonsecours 1657.
“And the sun pours down like honey on our Lady of the Harbor”
“And Jesus was a sailor when he walked upon the water and he spent a
long time watching from his lonely wooden tower”
(Suzanne, Songs of Leonard Cohen 1966).
28 Rue Vallières, ofrenes al peu de la porta.
"Leonard va comprar una caseta barata a prop del Parc du Portugal, apartat del centre, un barri poblat principalment per famílies d'immigrants portugueses i gregues" (I’m Your Man, The Life of Leonard Cohen, Sylvie Simmons 2012).
"A la tardor de 1972, Leonard va tornar a Montreal, va comprar una casa a Saint-Dominique i un duplex al costat del carrer Vallières en ple barri grec" (Leonard Cohen, La biografia, Alberto Manzano 2010).
Parc du Portugal, Hallelujah!
"Després vaig creuar el carrer rumb a Bagel Etc (Boulevard St-Laurent 4320), el lloc on Leonard Cohen prenia cada matí un allongé, un cafè exprés llarg que bevia assegut a la barra, al seu banc favorit, mentre teclejava al seu inseparable portàtil. Simon Rosson, el propietari, em va dir quin era el banc i em va servir, al lloc que ocupava el poeta, un allongé. De la finestra del restaurant es veu la casa de Cohen, a uns 25 metres de distància. Simon em va explicar que alguns matins, molt d'hora, Cohen, Lenny com ell li diu, treia el cap nerviosament per veure si ja havia obert el restaurant; llavors Simon, que ja hi era posant a punt el negoci, li feia un senyal per la finestra perquè el poeta ocupés el seu lloc a la barra abans que el restaurant obrís" (El fantasma de Leonard Cohen, Jordi Soler 2019).
"Després vaig anar a la Quincaillerie Açores (Boulevard St-Laurent, 4299), una ferreteria on Cohen comprava una mica cada setmana, des d'una junta per a l'aixeta fins a una cassola de fang portuguès" (El fantasma de Leonard Cohen, Jordi Soler 2019).
"La vida de Leonard Cohen a Montreal tenia com a centre casa seva,
tot ho feia a peu i sempre anava impecablement vestit, excepte per
les sabatilles. Unes sabatilles canadenques molt famoses que es
diuen Foamtreads slippers. Quan algú ho reconeixia en els dos o tres
llocs que visitava, sempre al voltant de casa seva, advertia: "sí
sóc jo, però no diguis res perquè vinc en sabatilles”. Vaig anar a
una altra de les seves botigues predilectes, J. Schreter (Boulevard
St-Laurent, 4358) i vaig comprar un parell de sabatilles Foamtreads"
(El fantasma de Leonard Cohen, Jordi Soler 2019, no considero
aquests relats publicats per Jordi Soler com a biogràfics, però
m'agraden).
"Cap a mig camí, el conductor va agafar un carreró lateral i es va aturar davant d'una casa al final del carrer, el número 599 de l'avinguda Belmont. Era gran, sòlida i d'aspecte formal, d'estil anglès, amb el maó fosc suavitzat per una veranda emmarcada de blanc al davant i al darrere pel parc Murray Hill, catorze acres de gespa, arbres i parterres de flors, amb una vista panoràmica del riu St. Lawrence a un costat i, a l'altre, del centre de Montreal. El xofer va sortir del cotxe i va obrir la porta del darrere, i Leonard va pujar les escales blanques de l'entrada i va entrar a la seva casa familiar" (I’m Your Man, The Life of Leonard Cohen, Sylvie Simmons 2012).
"Breavman and Krantz knew what they wanted to hear. Westmount is a collection of large stone houses and lush trees arranged on the top of the mountain especially to humiliate the underprivileged" (Leonard Cohen, The Favourite Game, 1963).
1420 Crescent St, Mural Leonard Cohen Tower of Songs, Hommage à Leonard Cohen, 2017 de Gene Pendon i Miles MacGregor.
Cementeri Congregation Shaar Hashomayim, tomba de Leonard Cohen 1934 2016, ofrenes, com un ocell.
Basilique Sainte-Anne-de-Beaupré, Chapelle de l’Immaculée Conception, cripta.
"CATHERINE TEKAKWITHA, who are you? Are you (1656-1680)? Is that enough? Are you the Iroquois Virgin? Are you the Lily of the Shores of the Mohawk River? Can I love you in my own way?" (Leonard Cohen, Beautiful Losers, 1966).