"Te quiero te quiero te quiero" LC - Take This Waltz - Barcelona 3 octubre 2012
Potser semblava una mica més vell que l'última vegada que el vaig veure, fa tres anys, però a la vegada tenia un aspecte més vital i saludable, com un esportista que viu dins d'un vestit, estava ben en forma, estic molt content per ell. Vaig anar a veure'l des de la distància, mirant-ho tot des d'una perspectiva molt llunyana, i de nou em vaig enamorar. Jo tenia raó; des de la meva adolescència he seguit aquest home, sé que no és una obsessió incontrolada, és part de mi mateix.
No era l'únic, de nou al meu voltant gairebé 12.000 ànimes, profundament commogudes, en comunió mística amb Leonard Cohen. Sempre em sorprèn coincidir amb tanta gent, amb persones tan boniques. Des de la torre de vigilància, espiava als millors fans a través dels prismàtics.
El Palau Sant Jordi, el mateix lloc inadequat i fred, massa gran, amb enormes espais buits, amb la pitjor distribució que mai he vist i amb els homes de negre que tractaven de mantenir "l'ordre". Amb Dance l'atmosfera es va escalfà. L'espectacle és ben conegut i eficaç, evolucionat fins al nivell més alt i absolutament extraordinari. Encara que ens vam perdre I Tried to Leave You.
Aquest matí he sortit de Barcelona, amb el sol naixent sobre el mar i de sobte, a Catalunya Ràdio, que en aquest moment només transmet notícies, males notícies dels polítics mediocres, va sonar Alexandra Leaving, sencera, molt estrany, va acabar just amb els senyals horàries de les 8. Per descomptat, hem infiltrat algú allà dins, un beautiful loser, beneït siguis. No és una cançó feliç, al meu entendre parla del comiat d'un ésser estimat. Vaig pensar en el meu pare i em vaig recordar d'en Cohen en el concert, el barret a la mà escoltant reverencialment a la seva coguionista, Sharon Robinson. És exactament l'estil i l'elegància LC, música exquisida, m'aixeca, m'omple d'espiritualitat, bellesa i poesia, gràcies.
Antoni Molist, ForYourSmile, Barcelona, 4 d'octubre 2012.
Llista de cançons del concert
