Mor als 82 anys Leonard Cohen
“Hineni Hineni, I'm ready, my Lord” (Cohen, You want it darker 2016).
D’acord amb Hineni (“aquí estic” en hebreu), però encara que sabia que aquesta notícia em podia arribar, no estic segur que estigués preparat per a rebre-la.
“Traveling light”, no trobava les paraules millors per traduir-ho al català, (llum viatgera o viatjo lleuger, oi Bea?), en qualsevol cas, sento que aquesta llum segueix viatjant al meu costat, com ja fa tants anys, la seva obra segueix i seguirà a dins meu.
11 de novembre 2016
Web d'un fan de Leonard Cohen
Moltes coses han passat des que vaig escriure la presentació del meu WEB al 2005; Leonard ha produït més obres i ha sortit en gires triomfals, jo he aconseguit els mítics concerts que tant desitjava (Albert Hall, Wight i fins i tot el de Barcelona 1974), he tornat a sentir la seva presència en tres concerts i, per sobre de tot, ho he compartit amb fans meravellosos que he conegut a Leonard Cohen Files i a la meva pròpia ciutat.
Aquests dies estic restaurant aquest lloc que tenia una mica abandonat, ara el veig com un espai per als records d'un fan, més que el d'un col·leccionista. Forma part del meu WEB personal.
Maig 2014
|
Per què?Vaig dir a uns amics que els faria una llista de les coses que tinc de Leonard i com em començava a quedar força bé, ho vaig incorporar al WEB. Parlant de presumptes comportaments freaks i el qüestionable fenomen dels fans, a vegades penso que el fet de col·leccionar deu ser un tret patològic, especialment preocupant quan comença a tenir aspecte d'obsessió. Ben mirat, les coses que tinc les vaig guardar a l'època en què em van interessar, en el seu moment, ara simplement les he documentat, classificat i les he guardat en un sagrat santuari. Tot força natural, espero. És una col·lecció inacabada. El que podeu veure en vermell vol dir que no ho tinc i m'hi interessa, algunes coses ja mai les podré tenir, com el concert complet a l'Albert Hall o a la Illa de Wight del 1970, aquesta és l'època que més m'agrada. |
|
La relacióLa meva relació conscient amb Cohen va començar pel 1972 quan vaig sentir You Know Who I Am d'un disc de promoció de CBS. Absolutament captivat vaig interessar-me per tota l'obra d'aquest poeta. Els temes que tractava i com ho feia, simplement van impressionar a aquell adolescent. Segueix sent per a mi un guia que, a uns anys per davant, m'explica el meu futur. En el cartell del programa del concert de 1980 vaig escriure la primera frase de Bird On The Wire i ho vaig enganxar a la paret davant la meva taula per a recordar-me del compromís amb la meva llibertat, era conscient de la impossibilitat de mantenir-ho. El vaig desar amb cura quan, per entretenir-me en un moment fatal, vaig trair als Homes d'Acció (The Traidor) per crear un lloc on procrear i estimar per a sempre més. Ara el bo d'en Leonard em parla de la proximitat de la fi. Les relacions no sempre han estat fàcils ni he estat un alumne fidel. Les seves dures crítiques als profetes de la Era d'Aquari, quan ell va fer el que va poder en aquell temps, la manca d'un compromís polític en el sentit que jo desitjava i, finalment, amb la meva interpretació de The Future del 1992 em portaren a no anar a veure'l a la gira del 1993. El temps tot ho cura i va arribar un tendre retrobament. Ho confesso, vaig ser jo el que va haver de disculpar-se d'aquella malhumorada actitud. |
|
La presènciaBreavman i Krantz anaven de caça a les reunions comunistes, més interessats en saber on arribaven les llargues cames de Tamara, que en les bombes plenes de mosquits contagiosos que tiraven els yankis. Per alguna raó van estar interessats en viure aquelles reunions. Mon pays malhereux! ¿Què hi fa un jueu anglòfil en aquella manifestació? Atrapat per l'excitació col·lectiva política o sexual, tant hi fa. Va anar a l'Havana l'abril del 1961 en una crisi de conseqüències imprevisibles o a allistar-se com a voluntari a la guerra del Yom Kippur al 1973, on dos pobles de llargs nassos s'atonyinaven. El soldat de la vida vol ser-hi, i viure-ho. Oh! Què donaria per haver estat a l'Albert Hall aquell 20 de maig de 1970 i ser arrossegat pel Please Don't Pass Me By! Prop d'Ell vaig ser en els concerts a Barcelona del 1980 i del 1988, en un espai massa gran pel meu gust i el seu, uns 8.000 espectadors, però la seva calidesa ens va arribar com només he viscut amb gent com Lluís Llach o Moustaki i no amb d'altres com Dylan o Clapton. anToni Molist, ForYourSmile, Barcelona, febrer 2005 |
|
Fotos: Albert Fortuny, entrevista "Leonard Cohen, palabras y silencios" de Constantino Romero a la revista Vivraciones, novembre 1974, primera portada de Leonard Cohen a Espanya. Programa concerts de Leonard Cohen de 1980, 16 de novembre a San Sebastián i 17 de novembre a Barcelona. |
Leonard Cohen a Barcelona.
12 i 13 octubre 1974
17 novembre 1980
24 maig 1988
15 maig 1993
21 setembre 2009
3 octubre 2012
Barcelona 12 i 13 octubre 1974
Es va celebrar al Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner (1908), possiblement el més bell edifici modernista de Barcelona, especialment si tenim en compte la seva funció social.
Després de l'èxit del concert del dissabte 12 octubre, van programar a corre-cuita un segon al matí del diumenge 13.
Cohen presentava el seu disc New Skin for the Old Ceremony.
Jeff Layton, banjo, guitarra, mandolina, cordes
Johnny Miller, baix
John Lissauer, teclats, saxofon, vent-fusta
Erin Dickens, veus
Emily vinculants, veus
Setlist del concert 12 d'octubre.
Anys més tard, Cohen ens ha donat moltes sorpreses, però personalment m'encanta aquella época, aquell so (el de John Lissauer), i aquelles cançons.
Leonard Cohen va romandre concentrat en la seva música durant la primera part, envoltat per un públic càlid que reconeixia les cançons. Tornant a l'escenari a la segona part, va agrair el seguiment de la seva música i va dir la famosa frase: la meva guitarra ha tornat a casa. Va parlar dels molts canvis socials, expectatives i somnis d'aquells anys. (Espanya encara estava sota una dictadura, encara que en temps de transició política, eren moments d'esperança i por davant d'una possible regressió, molta gent estava compromesa políticament. Concerts com aquell eren una porta al món). Per a Leonard Cohen els temps turbulents també es trobaven al Chelsea Hotel, va presentar la cançó sense donar el nom de la cantant a la què feia referència.
En aquesta segona part va introduir gairebé cada cançó, després de Sisters of Mercy va presentar als músics i la cançó escrita per als soldats dels dos costats: Lover Lover Lover. Abans d'un bell Seems So Long Ago, Nancy, Leonard va puntejar unes notes del Los cuatro muleros, una cançó popular espanyola recuperada per Lorca. Federico García Lorca va escriure la lletra i la va gravar acompanyant al piano a la cantant La Argentina. És una cançó lligada a la Guerra Civil.
Al final va interpretar el blues punyent The Butcher i com a bisos va repetir Bird On The Wire i The Partisan. Quan va arribar a la frase esperada "freedom soon will come, then we'll come from the shadows" el públic va esclatar en aplaudiments, aplaudiments d'un poble que encara va haver de suportar el feixisme després d'acabada la Segona Guerra Mundial.
El dia 14 d'octubre va actuar a Madrid.
Jo no vaig poder estar en aquest concert, encara que l'he viscut moltes vegades, gràcies a GB, JA i a persones desconegudes que el van enregistrar.
My guitar is come home - Barcelona 1974 |
Los cuatro muleros - Barcelona 1974 |
